El procès d'industrialització (1830-1870)

La culminació de la Revolució Industrial el representa el ferrocarril (un dels grans invents de la revolució), cap a l’any 1830. Durant el 1830 al 1870, es va produir la consolidació del procés de industrialització a Gran Bretanya. A continuació s’explica les transformacions que van experimentar l’economia i la societat, relacionades amb la població i l’agricultura.

Primerament, cal esmentar que Gran Bretanya, a part de produir-se un creixement de la indústria tradicional, va experimentar el canvi del model demogràfic antic al model demogràfic modern. La modernització demogràfica presenta unes característiques contràries al model de modernització antic, ja que el model modern presenta unes taxes de natalitat i mortalitat baixes, i una elevada esperança de vida. La caiguda de la mortalitat ha d’anar acompanyada de una caiguda de la natalitat. Els factors naturals (ex. tècniques adoptives) van significar la reducció de la natalitat, i la millora en higiene, alimentació i salut van comporta la reducció de la mortalitat.

Pel que fa a l’agricultura, el sector agrari continua sent el dominant. A partir de 1830, Anglaterra va passar d’una agricultura d'indústria extractiva a una indústria manufacturera. La creació del excedent de manufactures es va ajuntar amb els excedents del treball, aliments i capital. També es va començar a difondre “high farming” (una organització tècnicament més avançada), que va significa la Segona Revolució Agrària.

En resum, el creixement industrial durant els anys 1830-1870 es va produir per dos factors claus: la intensificació en regions i sectors industrialitzats i la difusió cap a nous sectors i zones.